La sonrisa etrusca, J. L. Sampedro

La sonrisa etrusta és una història d’un avi que, en el seu últim temps de vida, descobreix coses que mai hauria pensat trobar.

Un personatge que el lector, si escolta les paraules del propi Sampedro, no podrà evitar veure-hi una certa relació.

 

 

Anuncios

Deja un comentario

abril 25, 2014 · 9:24 am

Desolacions/Caribou Island, David Vann

Desolacions de David Vann és la lluita de les persones amb el paisatge que els condiciona de per vida i com aquesta personalitat afecta en les relacions amb els altres, però també és la lliuta interna amb un mateix.

Per llegir a Vann Cal conèixer el seu passat, la seva història personal.  Darrera d’una imatge serena, hi ha un passat fosc, que s’intenta entendre  a través de la literatura.

En aquests dos enllaços ens podem acostar una mica més a Vann i als personatges de Caribou Island, Gray i Irene, una parella que intenta lluitar contra el deteriorament del sentiment i la passió que el pas del temps s’emporta sense bitllet de tornada.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20110925/54221808668/david-vann-me-da-miedo-escribir-porque-aparecen-mis-demonios.html

http://elpais.com/diario/2011/09/24/babelia/1316823140_850215.html

Bona lectura

 

Deja un comentario

febrero 9, 2014 · 9:25 pm

No i jo, Delphine de Vigan

Una relació d’amistat entre dues noies que es mou entre un somni de l’adolescència i la crua realitat contra la qual, la majoria de vegades, no es pot lluitar. Un pas cap a la vida adulta o la vida que ens condueix, sense voler-ho, a fer-nos adults.

“La veritat és que les coses són com són. La realitat sempre recupera el primer lloc i la il·lusió s’allunya sense que ens n’adonem. La realitat sempre té la darrera paraula. El professor Martin té raó, no s’ha de somiar. No hem de pensar que podem canviar el món, perquè el món és molt més fort que nosaltres”.

Reflexions de la Lou a No i jo

 

D’aquesta novel·la s’ha fet una adaptació cinematogràfica. En aquest enllaç hi ha el vídeo del tràiler:

Deja un comentario

enero 26, 2014 · 11:17 am

No hi ha terceres persones, Empar Moliner

Una entrevista de ràdio curta per aproximar-nos als relats breus d’Empar Moliner.

En aquest enllaç, Sílvia Cóppulo, fa una breu entrevista a l’autora en el programa de Catalunya Ràdio “El Suplement”.

 

http://www.catradio.cat/audio/433184/No-hi-ha-terceres-persones-lultim-llibre-dEmpar-Moliner

 

Bona lectura

Deja un comentario

Archivado bajo lectura, llibres

Per apropar-nos a Lolita Bosch

Un apropament breu al personatge de Lolita Bosch:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1380769

Deja un comentario

noviembre 10, 2013 · 7:33 pm

La família del meu pare, Lolita Bosch

Ara que comencem el segon llibre del club, La família del meu pare de Lolita Bosch, quina millor manera de començar la novel·la que amb la lectura del primer capítol per la mateixa autora?

El primer capítol d’una novel·la és l’inici d’un nou punt de vista, d’un nou món. I per entrar en aquest nou univers, la primera frase de la novel·la és la porta d’entrada. Fer el pas a la primera frase, és acceptar les regles del joc. Lolita Bosch ens obre aquesta porta. 

 

En aquest enllanç podeu escoltar l’autora llegint el primer capítol de la novel·la:

http://www.youtube.com/watch?v=rRaKCbLXc8g

 

Bon inici de lectura a tots.

Deja un comentario

noviembre 3, 2013 · 5:59 pm

El temps de les cireres

El temps de les cireres és el títol d’una novel·la de Montserrat Roig, però per quin motiu porta aquest títol?

El temps de les cireres és un cant de reivindicació, un cant de lluita contra un règim opressor que reprimeix les llibertats del poble.

Però el temps de les cireres és també la nostàlgia de la felicitat de la joventut, del temps passat de l’amor que només és etern durant un instant.

A la novel·la, l‘Emilio xiula a cau d’orella la cançó del temps de les cireres quan està a la presó amb la Natàlia.

És d’un poeta de la Commune francesa. J. B. Clément, es deia. Aquest poeta volia que arribés el temps de les cireres. El poeta va escriure la cançó en temps de la Commune, quan el poble lluitava contra un règim d’opressió ferotge. Ell sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió i cantava el temps de les cireres, la primavera de la felicitat. El poeta no ignorava que al temps de les cireres també hi hauria penes d’amor, però el desitjava. Jo també vull que arribi el nostre temps de les cireres. I l’Emilio mirà la Natàlia d’una manera que ella no oblidaria mai”.  

En aquest enllaç podeu escoltar la cançó que dóna títol a la novel·la:

https://www.youtube.com/watch?v=ncs4WlWfIZo

Deja un comentario

octubre 27, 2013 · 7:12 pm